Demà dilluns, Com planjear el crim perfecte?

Avui l’entrada va sobre cinema! Aprofitant que el cinema Truffaut projecte la pel·lícula Crim Perfecte dintre el cicle Alfred Hitchcock avui us farem una crítica sobre aquest film, ja veureu al final de l’entrada la voldreu veure si o si!

 

Existeix el crim perfecte? En aquest clàssic del cinema, el director ens torna a mostrar el costat pervers del ser humà, una de les temàtiques més habituals en les seves pel·lícules, com poden ser Psicosis o Vertigo.

 

El jugador de tenis Tony Wendice (Ray Milland) vol assassinar la seva rica dona Margot (Grace Kelly), la qual té una relació amb l’escriptor Mark Halliday (Robert Cummings), per aconseguir la seva herència. Tony amb la col·laboració d’un antic conegut, Swan Lesgate (Anthony Dawson), planeja el crim perfecte; entrar a la casa en la absència de la dona i l’estranguli quan aquesta rebi una trucada telefònica. Tanmateix, el pla falla.

 

Direu aquesta pel·lícula és com totes, què té de diferent? La idea sobre la què gira el film és diferent, no és una cinta de suspens sobre identificar qui és l’assassí, no. Aquí es va més enllà, és mostra com es tramen les estratègies per portar a terme un assassinat perfecte;  se’ns planteja l’assassinat des del punt de vista de com es realitzarà

  

Perquè us agradarà? La sang freda, i el calculador marit, el seu excel·lent pla per acabar amb la vida de la seva dona, la seva cara pèrfida i malèvola que no perd ni en els moments més tensos. L’espectador acaba empatitzant amb un assassí, una cosa poc vista! També per l'espectacular interpretació de la desapreguda actriu Grace Kelly.

 

Tota l’atmosfera del llargmetratge està plena de maldat i perspicàcia, un clima opressiu on l’antagonista sempre guanya ja que va un pas endavant de tothom. Un film que et fa planejar si realment un pot sortir guanyant després de cometre i planejar un crim, ja que una cosa es planejar el crim perfecte i l’altre molt més díficil és portar-lo a la pràctica (què no falli cap element ni hi hagi imprevistos) o si què és possible?

 

 

La clau de l’atractiu de la pel·lícula és l’esforç intel·lectual, tot està controlat al mil·límetre, tot els detalls de la investigació, les pistes i els detalls per lligar; fent que l’espectador faci la funció d’investigador i senti la mateixa intriga. No es deixa cap plànol sense relació amb els altres, cadascun dels elements es connecta entre ells, fins i tot el títol d’aquest film, Dial M for Murder en versió original, fent referència a la manera com es tenia pensat assassinar a la protagonista. Com es diria en cinema, té coherència narrativa; una característica molt meritòria si considerem que tres quartes parts del film passen en el mateix escenari, el pis de la parella protagonista, fent un esplèndid treball de càmera i de posada en escena.

 

Poques pel·lícules són tant enginyoses com aquestes, un trencaclosques de detalls i investigacions, on amb la veu del detectiu que investiga el cas s’expliquen tots els passos per si l’espectador no ha entès alguna suposició (fet molt agraït).  Transmet amb eficàcia la ansietat necessària que farà que jugueu a ser vosaltres l’investigador!